We Media

We Media es un estudi sobre el periodisme que s’ha donat a conèixer i que ha irromput amb força els últims anys, el periodisme participatiu. L’autoria d’aquest estudi està compartida per Chris Willis i Shayne Bowman de Hypergene, una firma consultora de mitjans i disseny amb oficines a Georgia i Utah.

Aquest estudi es considera un referent obligat a tots els debats al voltant a d’aquesta manera en la qual els ciutadans de qualsevol estatus social (tant sols cal disposar d’una connexió a Internet), poden aportar continguts i nous punts de vista a noticies i fets reals.
Podríem dir que We Media ens demostra per que l’existència de la moda dels blogs ha esdevingut fonamental per a que les persones no només trobin interès en difondre noticies, sinó també en debatre-les, realitzar-ne denuncies o exposar-ne la opinió.

Evidentment el fenomen de la Web 2.0 també a tingut forta influencia en aquest nou model de periodisme, per tant, cal tenir en comte que no tant sols els blogs ens presenten l’opció de publicar escrits (de més o menys interès) sinó que també trobem altres portals com la Wikipedia, entre d’altres, en els quals l’aportació personal de cadascun dels seus usuaris es una forma indiscutible de participació i interactivitat

El que queda ben clar és que el periodisme participatiu o periodisme ciutadà, és un fenomen de masses totalment en expansió arreu del mon, a més a més, no se’n pot intuir un final, ni a curt, ni fins hi tot, a llarg termini.

DEBAT 2 - La política a Internet

En l’últim debat realitzat a classe de Publicació Electrònica hem tractat el tema de la política a Internet, referint-nos a l’evolució que s’ha dut a terme a l’hora de que cada partit polític pugui tenir un espai interactiu, amb blogs personals dels politics, amb noves maneres de consultar dubtes, i poder informar-nos bé de les intencions de qualsevol dels partits.

En un mon on la informació et pot arribar gairebé instantàneament a traves d’Internet, els partits politics no podien ser menys. En aquesta campanya electoral la gran majoria dels partits han publicat llocs web on poder donar-se a conèixer. Això es deu, en gran part a l’augment dels votants que compten amb Internet com una excel•lent via d’informació sobre política, i que al mateix temps, aquets son vistos pels partits politics, com una font potencial de possibles vots. Ara gairebé tots disposen d’una pagina web del partit (web permanent) i a més a més una web apart (exclusivament de l’època de campanya electoral) on hi podem trobar, fins i tot, blogs personals dels candidats de cada partit, on els internautes donen les seves opinions i fan preguntes que són contestades pels mateixos candidats. A més la majoria dels partits polítics tenen mitjans de vídeo, tant propis com canals al “youtube”, on es poden veure documents visuals de declaracions, meetings i actes del mateix partit.

El que queda ben clar és que els partits politics han decidit renovar-se i apostar fortament per les possibilitats que obre Internet. juntament amb la Web 2.0,

Si esteu interessats en consultar en saber com són aquestes webs aquí hi teniu algunes de les més importants:
• www.esquerra.cat
• www.socialistes.cat
• www.ciu.cat
• www.ppcatalunya.com
• www.iniciativa.cat

El nou Elvis del reggaeton freaky

Rodolfo Chikilicuatre, amb el seu “Baila el Chiki-Chiki”, va complir les previsions.
Desprès de ser el més votat en la selecció feta prèviament per internet, els responsables de TVE van deixar, a l’audiència, la responsabilitat de triar el guanyador final. I va passar el que va passar: “Baila el Chiki-Chiki” és la nova cançó d’Eurovisió.
Aquest simpàtic personatge, Rodolfo Chikiliquatre, Santi Clima, el “Gilipollas”, entre molts altres, realment es diu David Fernàndez, i el que va començar com una broma per a ell (i podríem dir que per tothom) acabarà representant a Espanya a Eurovisió.
Una lletra amb estrofes de la talla "lo baila mi mulata con las bragas en la mano", i una escenificació totalment a to amb la lletra, és a dir, per riure, són els punts “forts” que an cridat l’atenció de la gent.

Buenafuente i la seva productora, El Terrat, són els responsables de l'èxit d'aquest personatge enganxat a una guitarra de joguina que han catapultat a través de l'espai BFN, de La Sexta.
Per cert, Chikilicuatre va dir en antena que aspira a aconseguir que a Sèrbia les seves ballarines "no caiguin".

I ja sabeu el que heu de fer... ¡Perrea, perrea!

DEBAT 1 - La Web 2.0

El primer debat que es va dur a terme a l’assignatura de Publicació Electrònica va ser sobre la Web 2.0.

Que és la Web 2.0?

Per començar, podríem dir que la Web 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final. El Web 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.
Però per a entendre d'on ve el terme de Web 2.0 hem de remuntar-nos al moment que Dale Dougherty d'O’Reilly Media va utilitzar aquest terme en una conferència en la qual va compartir una pluja d'idees al costat de Craig Cline de MediaLive. En aquest esdeveniment es parlava del renaixement i evolució de la web.

Els principis que tenen les aplicacions Web 2.0:
· La web és la plataforma
· La informació és el que mou l'Internet
· Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.
· La innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
· La fi del cercle d'adopció de programari doncs tenim serveis en beta perpetu.

Poc a poc s’ha anat tendint a canviar de una web 1.0 on l’usuari es limita a percebre informació sense poder participar ni interactuar amb ella, per la Web 2.0 on la interacció a la navegació lliure son fonamentals. L’evolució de la web 2.0 ha estat molt pronunciada en els últims anys fins arribar al punt on pots arribar a crear una pàgina web, o modificar-ne una altre tot on-line.

Amb l’arribada de la web 2.0 es produeix un gran canvi a internet, aquest es el fet de que el usuari deixa de ser usuari i es converteix en editor; ja que els usuaris que visiten la web ja no tant sols es limiten a la tasca d’observadors sinó que participen i modifiquen allò que els i està permès.

Benvinguts!

Hola i benvinguts tots al blog d’en Raul Solsona, és a dir... el meu blog!
Si si, ja se que arribo a última hora però val més tard que mai, no?

A partir d’avui,en aquest blog hi podreu trobar els temes més importants de l’assignatura de Publicació Electrònica, els quals debatem a classe, sempre amb intensitat (jeje).
A més, també us penjaré curiositats varies que he anat trobant per Internet. Des de videoclips, passant per novetats de videojocs, música, tecnologia, esports,...

Espero trobar temes per tractar que interessin a tothom, o si més no, a la majoria.
Fins aviat!