Visita a Capgròs

El passat 16 d’Abril, el grup B de pràctiques, vam visitar la redacció del Capgròs.
Aquesta editorial que va començar fent un butlletí setmanal, amb continguts de noticies, successos i altres informacions d’interès sobre Mataró i la resta de localitats de la comarca del maresme, actualment, ha expandit la seva forma de difusió amb l’edició digital d’aquest diari, el Capgròs.com.

La nostra visita ha començat amb una explicació del funcionament bàsic de la revista. El fet que sigui una publicació gratuïta fa que pràcticament tots els ingressos de l’editorial es basin en la publicitat que hi trobem. És un punt molt important el qual implica tenir persones encarregades de buscar publicitat per a la revista, tan la digital com la versió en paper, per les diferents empreses, comerços o establiments de la zona.

Un altre fet a destacar és que fa relativament poc, Capgròs va canviar el seu disseny i format de la versió en paper, per dotar de una sensació de modernitat i actualització a les noves tendències pel que fa al disseny del butlletí.

Ens van mostrar les dues part principals de l’editorial. Per una banda trobàvem el departament de disseny de la revista, encarregat de triar el format de maquetació, de distribució de les noticies en el paper i de totes les parts i pagines de la publicació. Per altra banda, la sala de redacció. Aquí és on trobem a els periodistes dedicats a la redacció de les noticies i continguts tant de l’edició digital com la de paper.

Finalment, m’agradaria destacar el canvi, bàsicament positiu, que ha suposat per aquesta empresa la seva incorporació al món d’internet. La versió web de la revista a ha permès una actualització diària molt més fàcil i ràpida, amb un sistema realment senzill per a que els redactors puguin pujar les noticies, amb fotos i tot, a la web.Aquesta web és una de les principals culpables de que aquesta revista, estigui considerada la segona publicació gratuïta més llegida de Catalunya.



A més de les seves publicacions periòdiques, l’empresa Capgròs s'ha constituït com una empresa de referència de serveis integrals en comunicació, imatge i publicitat amb la darrera aposta empresarial, http://www.capsulamedia.com/.

Webs d'Ajuntaments Municipals

El passat 28 de Març, concretament a les deu del matí, va venir l'Antoni Cebrian, director i encarregat de la plana web de l’ajuntament de Mataró, a explicar-nos en que es basa el disseny d'una plana Web de contingut institucional, com pot ser la de Mataró, Barcelona, Madrid, Saragossa, etc...

Ens va explicar, amb exemples de pàgines originals quines havien de ser les característiques de la pàgina web d’un ajuntament.

Si tenim en compte que una pàgina d’aquestes característiques és d’interès públic i serveix per facilitar informació a qualsevol persona, des de gent de tot tipus del mateix municipi, fins a turistes interessats en trobar un bon lloc per a passar les seves vacances. En poques paraules, una web municipal necessita ser accessible per a qualsevol persona i que qualsevol pugui aprendre, per simple lògica el funcionament de la web.

Entre les diferents webs visitades, trobem la dels ajuntaments de Madrid (http://www.munimadrid.es/), Barcelona (http://www.bcn.cat/), Saragossa(http://www.zaragoza.es/), Bilbao (http://www.bilbao.net/) i per descomptat, la de Mataró (http://www.mataro.cat/), hi podem veure diferències molt notables alhora de presentar els seus continguts.

Per un costat, les pàgines web de ciutats com Barcelona i Madrid aposten per carregar d’informació la pàgina d’inici per donar el màxim d’informació possible però al mateix temps aquest fet pot provocar certa desorientació i/o saturació de conceptes per part del usuari.

Per altra banda, webs com la del ajuntament de Bilbao intenten suavitzar d’informació la pagina inicial i crear accessos fàcils a cada apartat tot i abusar en alguns casos dels menús i dels submenús. Tot i això crec que el fet de no abusar d’informació a la pàgina principal permet veure-hi un disseny més atractiu a la vista.

Finalment trobem llocs web d’ajuntaments de ciutats menys importants dintre del país, com és el cas de Mataró, on la falta de pressupost i personal dedicat a l’actualització i manteniment de la web, fa que es prioritzi l’actualització de punts més importants com podrien ser, actes de plens, festes municipals,… descuidant lleugerament apartats o espais amb menys visites que els anteriors, com és el cas de les fotografies de la ciutat.

We Media

We Media es un estudi sobre el periodisme que s’ha donat a conèixer i que ha irromput amb força els últims anys, el periodisme participatiu. L’autoria d’aquest estudi està compartida per Chris Willis i Shayne Bowman de Hypergene, una firma consultora de mitjans i disseny amb oficines a Georgia i Utah.

Aquest estudi es considera un referent obligat a tots els debats al voltant a d’aquesta manera en la qual els ciutadans de qualsevol estatus social (tant sols cal disposar d’una connexió a Internet), poden aportar continguts i nous punts de vista a noticies i fets reals.
Podríem dir que We Media ens demostra per que l’existència de la moda dels blogs ha esdevingut fonamental per a que les persones no només trobin interès en difondre noticies, sinó també en debatre-les, realitzar-ne denuncies o exposar-ne la opinió.

Evidentment el fenomen de la Web 2.0 també a tingut forta influencia en aquest nou model de periodisme, per tant, cal tenir en comte que no tant sols els blogs ens presenten l’opció de publicar escrits (de més o menys interès) sinó que també trobem altres portals com la Wikipedia, entre d’altres, en els quals l’aportació personal de cadascun dels seus usuaris es una forma indiscutible de participació i interactivitat

El que queda ben clar és que el periodisme participatiu o periodisme ciutadà, és un fenomen de masses totalment en expansió arreu del mon, a més a més, no se’n pot intuir un final, ni a curt, ni fins hi tot, a llarg termini.

DEBAT 2 - La política a Internet

En l’últim debat realitzat a classe de Publicació Electrònica hem tractat el tema de la política a Internet, referint-nos a l’evolució que s’ha dut a terme a l’hora de que cada partit polític pugui tenir un espai interactiu, amb blogs personals dels politics, amb noves maneres de consultar dubtes, i poder informar-nos bé de les intencions de qualsevol dels partits.

En un mon on la informació et pot arribar gairebé instantàneament a traves d’Internet, els partits politics no podien ser menys. En aquesta campanya electoral la gran majoria dels partits han publicat llocs web on poder donar-se a conèixer. Això es deu, en gran part a l’augment dels votants que compten amb Internet com una excel•lent via d’informació sobre política, i que al mateix temps, aquets son vistos pels partits politics, com una font potencial de possibles vots. Ara gairebé tots disposen d’una pagina web del partit (web permanent) i a més a més una web apart (exclusivament de l’època de campanya electoral) on hi podem trobar, fins i tot, blogs personals dels candidats de cada partit, on els internautes donen les seves opinions i fan preguntes que són contestades pels mateixos candidats. A més la majoria dels partits polítics tenen mitjans de vídeo, tant propis com canals al “youtube”, on es poden veure documents visuals de declaracions, meetings i actes del mateix partit.

El que queda ben clar és que els partits politics han decidit renovar-se i apostar fortament per les possibilitats que obre Internet. juntament amb la Web 2.0,

Si esteu interessats en consultar en saber com són aquestes webs aquí hi teniu algunes de les més importants:
• www.esquerra.cat
• www.socialistes.cat
• www.ciu.cat
• www.ppcatalunya.com
• www.iniciativa.cat

El nou Elvis del reggaeton freaky

Rodolfo Chikilicuatre, amb el seu “Baila el Chiki-Chiki”, va complir les previsions.
Desprès de ser el més votat en la selecció feta prèviament per internet, els responsables de TVE van deixar, a l’audiència, la responsabilitat de triar el guanyador final. I va passar el que va passar: “Baila el Chiki-Chiki” és la nova cançó d’Eurovisió.
Aquest simpàtic personatge, Rodolfo Chikiliquatre, Santi Clima, el “Gilipollas”, entre molts altres, realment es diu David Fernàndez, i el que va començar com una broma per a ell (i podríem dir que per tothom) acabarà representant a Espanya a Eurovisió.
Una lletra amb estrofes de la talla "lo baila mi mulata con las bragas en la mano", i una escenificació totalment a to amb la lletra, és a dir, per riure, són els punts “forts” que an cridat l’atenció de la gent.

Buenafuente i la seva productora, El Terrat, són els responsables de l'èxit d'aquest personatge enganxat a una guitarra de joguina que han catapultat a través de l'espai BFN, de La Sexta.
Per cert, Chikilicuatre va dir en antena que aspira a aconseguir que a Sèrbia les seves ballarines "no caiguin".

I ja sabeu el que heu de fer... ¡Perrea, perrea!